La clau de volta: Com m´adapto als canvis?

Educació, millora contínua individual i sortir de la zona de confort per a abordar l’adaptació al canvi d’un món tecnològic.
Article publicat originalment en el Diari de Terrassa.

Veient com està evolucionant de ràpid el món, em permeteu que us comparteixi una de les meves grans ocupacions actuals: comprendre la relació entre l’exponencial tecnología que ens fa avançar ràpidament com a raça humana i la creixent necessitat paralela d´actualitzar permanentment els nostres coneixements i competencies personals per adaptar-nos-hi.

La clau de volta de tot es l´educació i la millora continua individual que abans comentava. En l´actitut del propi individuu es troba la sol.lució per adaptar-se de forma àgil i veloç a tot el que està passant al seu voltant, assegurant així la seva continua vàlua personal i professional per a la societat a la que pertany.

Per aixó és absolutament necessari que es sincronitzin esforços pedagógics desde totes les institucions públiques rellevants en l´àmbit econòmic i empressarial (Governs, Ajuntaments, Universitats, Escoles, Cambres de Comerç, entre altres), per tal de fomentar la curiositat, eliminar la aversió als canvis i premiar les iniciatives innovadores que ens permetin avançar com a especie.

Mantenir l´”status quo” i situar les societats en una zona de comfort ha servit com a recepta en una época passada de progrés sostingut i canvis progressius, però en l´actual época de canvis exponencials i tecnología que supera l´imaginable per a la majoria de mortals, és necessari que fem un pas endavant i prenem més riscos. No s´hi val en el re-sabut “no ho toquis que ara funciona”.

Justament la setmana pasada, el multi-milionari Elon Musk, conegut per ser el fundador i propietari de Tesla, ha presentat el seu nou projecte denominat Neuralink, que consisteix en la connexió del cervell humà a un ordinador, permetent així que algunes arees internes del nostre cervell es comuniquin directament amb l´exterior.

Com qualsevol canvi tecnológic pot tenir punts punts positius, doncs podria ajudar a persones que han perdut les capacitats d´escoltar, parlar o bellugar-se a recuperar-les de forma artificial, però també tindria la seva vessant negativa. Imaginem els potencials controls, regulacions i alertes que caldrà establir per evitar que algunes persones podessin controlar a altres amb aquests sistemes, en un clar acostament a famoses pel.licules de ciència ficció, com per exemple “Matrix”.

Per tancar el cercle, torno al nivell d´educació individual: El que més ens protegeix es el nostre actiu educatiu i la nostra propia capacitat d´interpretar i decidir sobre aquests temes. Si altres poden decidir per nosaltres, aleshores assumim mes riscos.

Per tant, em sembla clar que una óptima gestió d´aquesta potencial connexió directa entre el cervell de l´ésser humà i els ordinadors serà un dels grans reptes de la humanitat en les properes dècades, amb tots els reptes étics, jurídics, polítics i socials que implica.

Deixeu que acabi la meva reflexió d´avui amb una famosa frasé del “gurú” empresarial Jack Welch, ex-CEO de General Electric, un referent per el tema dels canvis i la continua necessitat de saber adaptar-nos als mateixos: “Si la taxa de canvi a l´exterior es mes gran que a l´interior, aleshores el final es a prop”. En cas de dubtes penseu en empreses com Kodak, Nokia, Daewoo o Sega que ja no hi son perquè justament no es van saber adaptar als canvis tecnológics i innovacions que van sorgir. Evitem que ens passi aixó a nosaltres com a persones, societat i com a planeta.

Es tracta en definitiva de no tenir por dels avenços tecnológics, sino de proactivament gestionar-los desde la curiositat inicial, un posterior análisi dels seus pros/cons i un sincronitzat esforç d´implementació que ens dugui a millorar tots plegats com a societat global. L´educació i desenvolupament del talent sempre en serà la nostra clau de volta.